Categorías
ciencia medio ambiente

TERRA DE FOC I GEL

Islàndia, equilibri entre les forces de la natura.
Testimoni de les forces naturals que configuren el nostre planeta.

Riu de lava a Islàndia

L’ORIGEN D’ISLÀNDIA

Aurora boreal al Parc Nacional de Þingvellir
Parc Nacional de Þingvellir
Foto de S. Migaj a Unsplash

Islàndia, una terra de paisatges impressionants i de forts contrastos, és un testimoni de les forces naturals que configuren el nostre planeta.

Més enllà de l’espectacle de la superfície, comprendre la prevalença volcànica de la illa és la clau per obtenir informació sobre els processos geològics més amplis del nostre planeta, des de la producció d’energia fins a la sostenibilitat ambiental.

Geològicament, Islàndia és una terra molt jove.

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

El seu origen és un misteri permanent, ja que conflueixen dos grans fenòmens naturals:

  • Per una banda, trobem una serralada que separa dues plaques tectòniques la qual emergeix magma i forma escorça terrestre.
  • Per l’altre, trobem un punt calent (hot spot).

Antecedents geològics

Per una banda, trobem que Islàndia està situat a l’oceà Atlàntic Nord, en mig de la dorsal atlàntica, un límit de placa tectònica divergent que  separa la placa nord-americana de la placa eurasiàtica, es tracta d’una carena de pics d’uns 65.000 km de longitud, sota el nivell del mar.

De les fissures de les plaques tectòniques que s’estenen lentament per tot el món, Islàndia es troba just al damunt d’aquesta, la qual cosa la converteix en un lloc privilegiat.

L’activitat geològica d’Islàndia està fortament influenciada per la seva ubicació, s’atribueix principalment al límit divergent, on el magma puja a la superfície, provocant erupcions volcàniques, i creant nova escorça oceànica, aquest fet explicaria la formació de la illa.

Hot spot

Per altra banda, a Islàndia trobaríem el que s’anomena com hot spot, un punt claent. Aquest fa referència al fet que el material del mantell de l’escorça terrestre, s’eleven des del nucli de la Terra fins a la superfície.

Aquests creen activitat volcànica quan trenquen l’escorça , donant lloc a la formació de volcans.

A escala mundial, alguns exemples de hot spot inclouen les illes Hawaii, Yellowstone als Estats Units i les illes Galápagos entre d’altres.

.

A diferència dels límits de les plaques tectòniques, els punts calents són fixos,  aquests formen una cadena d’illes o característiques volcàniques al llarg del temps.

Finalment, sembla a ser que la suma dels dos fenòmens, tant la presència d’un hot spot com la característica geogràfica la dorsal atlàntica va formar la illa d’Islàndia fa uns 25 milions d’anys.

Grans explosions

Al llarg dels segles, diverses erupcions han donat forma al paisatge islandès i han tingut impactes significatius tant a escala local com global:

Erupció Laki (1783-1784)

Una de les erupcions més impactants de la història d’Islàndia, l’erupció Laki es va produir a la fissura del volcà Grímsvötn. L’erupció va durar vuit mesos i va alliberar grans quantitats de lava i gasos tòxics, inclòs diòxid de sofre. Les conseqüències van ser greus, amb la mort d’una part important del bestiar d’Islàndia, mals cultius i una fam consegüent que va provocar la pèrdua d’un 25% de la població.

Erupció d’Eyjafjallajökull (2010)

L’erupció d’Eyjafjallajökull va guanyar l’atenció internacional pel seu impacte en els viatges aeris. El núvol de cendra volcànica va provocar el tancament de l’espai aeri sobre grans parts d’Europa durant diversos dies, interrompent el trànsit aeri mundial. La mateixa erupció es va produir sota la glacera Eyjafjallajökull, donant lloc a inundacions d’aigua de desglaç i l’evacuació dels residents propers.

Video de l’erupció del 2010 del volcà Eyjafjallajökull a Islàndia
Erupció d‘Hekla (diverses)

Hekla és un dels volcans més actius d’Islàndia i ha entrat en erupció nombroses vegades al llarg de la història. Les erupcions d’Hekla han variat en grandària i impacte, amb colades de lava, núvols de cendra i fluxos piroclàstics que afecten el paisatge circumdant. De vegades, les erupcions han provocat una alteració temporal dels patrons meteorològics locals i de les característiques del paisatge.

El motor de l’energia geotèrmica

Islàndia és líder mundial en l’ús de l’energia geotèrmica, aprofitant els seus abundants recursos geotèrmics a causa de la ubicació del país.

Zona fumejant aprop de la central geotèrmica de Hellisheiði
Zona a prop de la central geotèrmica de Hellisheiði
Foto de Matt Palmer a Unsplash

Islàndia utilitza energia geotèrmica per a la generació d’electricitat i la calefacció. Les centrals d’energia geotèrmica aprofiten la calor de la Terra per produir electricitat, proporcionant una part substancial de les necessitats energètiques d’Islàndia.

L’energia geotèrmica s’utilitza àmpliament per a la calefacció urbana a les ciutats islandeses. L’aigua calenta de fonts geotèrmiques es distribueix a través d’una xarxa de canonades a edificis residencials i comercials, reduint la dependència dels combustibles fòssils per a la calefacció.

Les seves abundants aigües termals i guèisers, que són manifestacions de l’activitat geotèrmica. La calor geotèrmica fa que les aigües subterrànies pugin a la superfície, creant aquestes característiques tèrmiques naturals.

En resum, l’ús de l’energia geotèrmica d’Islàndia està profundament connectat amb la geologia del país, que es caracteritza per un vulcanisme actiu i una activitat tectònica. L’aprofitament de l’energia geotèrmica no només ha proporcionat una font d’energia sostenible, sinó que també ha contribuït al compromís del país amb les energies renovables i la reducció de la dependència dels combustibles fòssils.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *