Investigadors del Centre Stanley d’Investigació Psiquiàtrica, descobreixen quines àrees de les neurones són més susceptibles a la degeneració en la Malaltia de Parkinson.
Què es la Malaltia de Parkinson?
La malaltia del Parkinson és una malaltia neurodegenerativa crònica, que es caracteritza per l’afectació de les neurones en la substancia negra del cervell causant alteracions a nivell motor com rigidesa o tremolor en repòs. Aquesta degeneració de neurones comporta una pèrdua de dopamina. La dopamina és un neurotransmissor del Sistema Nerviós Central encarregat de transmetre informació entre neurones en funció de conductes motores, emotivitat i afectivitat.
La substància negra és el que es coneix com els ganglis basals, que són els encarregats d’enviar la senyal química del cervell als músculs. Són els responsables de suprimir els moviments involuntaris, coordinar els moviments voluntaris i els canvis de postura.
Simptomatologia:
Tot i que la simptomatologia és variada, existeixen uns símptomes que apareixen en molts dels malalts de Parkinson. Aquests són: tremolor, rigidesa, moviments lents, dificultat per mantenir l’equilibri i pèrdua de l’olfacte.
Actualitat de les investigacions:
Metodologia:
L’estudi va consistir en la classificació de subpoblacions de neurones dopaminèrgiques. El mètode que es va seguir va ser el següent: aïllar neurones de dopamina de diferents mostres de teixit cerebral humà i mesurar l’expressió gènica. Els investigadors van aconseguir aïllar 22.048 neurones.
En la anàlisis de l’expressió gènica de les mostres, es van descobrir 10 subtipus de neurones dopaminèrgiques a nivell ventral dins de la substancia negra pars compacte. Una d’aquestes subpoblacions marcada per l’expressió del gen AGTR1 (receptor d’angiotensina II de tipus I), es va veure més afectada en els pacients malalts de Parkinson. Es va classificar aquesta subpoblació amb la categoria de SOX6_AGTR1. A més a més, es va observar que són les neurones que més associades estan a processos moleculars relacionats amb la degeneració de neurones. D’altra banda, es va determinar que són les més vulnerables al risc genètic associat al desenvolupament de la Malaltia de Parkinson.
Conclusions:
La lectura que es pot extreure d’aquesta investigació, és que la degeneració de neurones en la Malaltia de Parkinson no afecta de manera homogènia a les neurones, sinó que hi ha grups que persisteixen fins les últimes etapes de la malaltia. A través de l’estudi, s’ha pogut determinar que hi ha una pèrdua selectiva de neurones en aquest tipus de malaltia neurodegenerativa.
Els resultats d’aquesta investigació permetran seguir avançant en l’estudi del desenvolupament de la Malaltia de Parkinson i de possibles tractaments.