En la nostra navegació diària per internet, sovint ens trobem amb un curiós fenomen digital: fem clic a l’enllaç que promet la resposta perfecta a la nostra cerca, i just abans d’accedir-hi, ens enfrontem a un petit repte: identificar semàfors en un mosaic d’imatges o localitzar ponts gairebé amagats en una sèrie de fotos pixelades. Parlem de CAPTCHA, la sofisticada eina de seguretat de Google que distingeix humans i robots.
Tot i això, la tecnologia avança i Google, sempre a l’avantguarda, desenvolupa un nou model: el reCAPTCHA. Aquest cop, per al teu alleugeriment, ja no has de comptar objectes ni desxifrar textos distorsionats. En lloc seu, et trobes amb una simple casella que diu ‘No soc un robot’. Amb un sol clic, el sistema avalua el teu comportament i decideix si ets humà o no. Però, com pot Google saber si dius la veritat només prement un botó?
Com va néixer CAPTCHA?
L’any 2000, Luis von Ahn, un jove estudiant de doctorat en informàtica va tenir una idea que canviaria la seguretat a internet. Inspirat per un problema que afectava a grans empreses, va concebre una solució enginyosa per diferenciar humans de màquines en línia. El seu objectiu era crear una prova que fos senzilla per a les persones però un repte insuperable per als ordinadors.
D’aquí va sorgir el CAPTCHA, les sigles de “Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart.” Aquest sistema mostrava lletres distorsionades perquè els usuaris les copiessin correctament, provant així que eren persones.
Tanmateix, en aquesta entrevista a EFL Magazine, Ahn explica que aviat es va adonar d’un efecte secundari inesperat: cada dia, milions de persones invertien col·lectivament milers d’hores en resoldre aquests trencaclosques digitals. Paral·lelament, la tecnologia no s’aturava. Els ordinadors evolucionaven ràpidament, millorant la seva capacitat per processar imatges i text, fent que les màquines fossin cada cop més hàbils per superar aquestes proves. Així doncs, calia un reformulament del sistema per adaptar-se a aquestes noves realitats.
Humans vs robots
L’any 2014, Google va crear una intel·ligència artificial capaç de resoldre els CAPTCHA amb una precisió sorprenent del 99,8%. En contrast, els humans només aconseguien superar aquesta prova una de cada tres vegades.
Imatge de fons: Pixabay
La batalla contra els robots
«A la gent el preocupa que els ordinadors es tornin massa intel·ligents i s’apoderin del món, però el veritable problema és que són massa estúpids i ja s’han apoderat del món».
Pedro Domingos, professor a la Universitat de Washington.
Imatge de fons: Pexels
L’evolució cap a reCAPTCHA
Amb l’arribada d’aquesta nova iteració, reCAPTCHA implicava una transformació significativa en el seu modus operandi. Aquesta versió avançada va ser dissenyada per operar de manera autònoma i no intrusiva, amb un enfocament innovador que elimina la necessitat d’interrupció de l’experiència de l’usuari sense requerir accions específiques per part de l’individu.
Tal i com Mohammed Touami explica a Medium, entendre el funcionament de CAPTCHA és complex, ja que el seu codi és confidencial. Aquesta opacitat és una mesura de seguretat dissenyada per evitar que agents malintencionats puguin eludir-los ja que la protecció d’aquests algoritmes és essencial en la lluita contra la ciberdelinqüència.
Com funciona ‘No soc un robot’?
Tot i això, encara que els detalls tècnics romanguin en secret, sí que podem entendre els principis generals que permeten a reCAPTCHA determinar si som humans o no. Sorprenentment, la clau no es troba en el moment en què fem clic al botó ‘No soc un robot’, sinó en tot el que hem fet prèviament. Així doncs el sistema analitza el nostre comportament digital abans d’arribar a aquesta casella, recopilant una sèrie de dades que, en conjunt, ofereixen una imatge molt més completa de la nostra ‘humanitat’ del que podríem imaginar.
Imatge de fons: Pixabay
Quan s’inicia una sessió en un lloc web amb reCAPTCHA, un script comença a monitoritzar els moviments del ratolí de l’usuari. Aquestes dades es recopilen i, en marcar la casella ‘No soc un robot’, s’envien al servidor per a la seva anàlisi. El sistema avalua la posició del ratolí durant la sessió per determinar si l’usuari és humà. A més, es tenen en compte la velocitat i la direcció dels moviments.
Què ens diferencia dels robots?
Els bots solen mostrar moviments ràpids i lineals, mentre que els humans presenten patrons més lents i irregulars, cosa que ajuda a diferenciar entre ambdós.
Font imatge: Medium
Per tant, els moviments directes i precisos dels bots els delaten fàcilment. Tot i que se’ls pot programar per realitzar moviments més aleatoris, aquests encara no aconsegueixen replicar la complexitat i la imprevisibilitat del comportament humà. Aquesta diferència subtil però significativa en els patrons de moviment continua sent una eina clau per a la detecció de bots en sistemes de seguretat en línia.
En aquest reel, la divulgadora científica Cleo Abram ens explica com funciona el sistema reCAPTCHA de Google.
Distingint humans de robots: Com Google afronta el món de les pantalles tàctils
Fins ara, hem explorat com Google distingeix humans i robots principalment des de la perspectiva dels ordinadors de sobretaula. No obstant això, sorgeix una nova qüestió: com funciona aquesta tecnologia en tauletes i telèfons intel·ligents, on la interacció es basa en el tacte directe a la pantalla?
A més dels patrons de moviment, aquesta tecnologia analitza la informació del navegador i del dispositiu. També té en compte les interaccions tàctils, com tocar la pantalla amb un o més dits, arrossegar el dit o variar la pressió. Aquestes accions ajuden a identificar si qui marca la casella de verificació és realment un humà.
Com ja sabem, la tecnologia avança a passos de gegant, i amb ella, les formes de verificar la nostra identitat en línia. Però, què en penses tu de tot això? La propera vegada que marquis la casella ‘No soc un robot’, et preguntaràs quantes dades estàs proporcionant sense adonar-te’n? Deixa-ho als comentaris!